Pàgina:La Quiteria (1906).djvu/30

a la mà del seu fill, tirà les xuriaques daltabaix del marge y, agafantlo pel bras exclamà, encarantlo ab la noya:
— ¡Bribón! ¡Mala alma! Díle a Quiteria que te perdone! ¡Que jamás volverás á hacer tamaña maldad! —
La criatura abaxà'l cap y clogué fortament la boca; ab quína desobediencia, la mare, després d'un altre parell de colps a l'esquena, repetí ab major energóa la seva intimació, en tant que la noya, ab ayre confós, li deya de baix en baix:
— Déxil estar. ¿No veu que so borda? —
Donya Asunción, no sentí ò no's fixà ab aquestes paraules, y, ab marcat enfado, tornà altra vegada a dirigirse al noy pera que li demanés perdó, mentres la joveneta, repetía, nerviosament:
— ¡Déxil, déxil! ¡so soch borda! ¡si soch borda!
— Y ¿què vols dir ab axò?—feu la senyora abandonant a la criatura que corregué a reunirse ab lo seu germà, pera fixarse ab la noya.—¿Que per ventura no ets una persona com un'altra?