Quiteria, tancant los ulls, s'afanyava en formàrsela en les fondaries de la seva pensa; y era lo cert que, per un miracle del desitx, la figura s'aparexía ab la seva matexa fesomía, ab sa cara blanca y sos llavis vermells, ab sos cabells rossos y'ls ulls baxats en terra, semblantli que de tota ella ne sortía una escalforeta dolsa que ab tota suavitat li desglassava aquell gel que li enfredoría'l cor!.. Mes, com ab tota la forsa de la seva voluntat la noya no lograva may que la visió parlés, que li obrís los brassos, y que posantla sobre de son pit realisés lo somni y l'afany de tota la seva vida, aquells curts instants de
embadaliment li constituhían una felicitat a mitges, quelcom parescut a la vista y escalfor d'un sol tapat per boyres...
La primera vegada que donya Asunción parlà devant de la Quiteria, a aquesta li semblà com si fos la primera volta de la seva vida que sentís lo dò de la paraula humana. Verament aquella senyora no s'assemblava, ni de figura, ni de fesomía, a l'imatge de la Verge qu'ab tant afany ella evocava en la soletat
Pàgina:La Quiteria (1906).djvu/27
Aquesta pàgina ha estat revisada.
