Pàgina:La Quiteria (1906).djvu/23

Aquesta pàgina ha estat revisada.

ab escayenta distinció, pertanyía a aquesta classe de dònes que sens esser una bellesa, a voltes agradan més que les qu'ho son. Moreneta, ab negres y ondejats cabells que, de qualsevulla manera que's pentinessen, sempre aparexían artísticament posats al entorn d'un front alt y espayós; ab ulls de color d'un vert indefinit, però qu'axis llampeguejavan ab fosfòriques lluhissors, com restavan ombrejats per vaga melanconía; l'imperfecció d'un nasset un xich arremangat y d'uns llavis un punt massa grossos, en lloch d'enlletgirla, semblava feta aposta pera formar una fesomía inteligent y expressiva; y quan sa boca s'obría pera enrahonar, ab una veu dolsa y unes paraules sempre suaus, sempre atinades y serenes, de tota sa persona se'n desprenía un encís de superioritat moral qu'acabava d'aumentar sos atractius.
Lo marit era l'ombra d'aquella llum. Ab onze ò dotze anys més que la seva muller, sa figura, completament adotzenada, hauría passat desapercebuda si l'home intern no hagués sobressortit ben tristament pel