Aquesta pàgina ha estat revisada.
sortir als pares! ¡Dexèulos en pau!
— Los hi dexaré ò no'ls hi dexaré, desvergonyida!— saltava la dòna d'en Genís, contenta d'esbravarse. — !Sí que fora bo que a dins de casa meva jo no pouessa dir tot lo que'm dona la gana!.. Ja fas be d'alabarlos, mala-llevor! ¡Com que'ls testos sempre s'assemblan a les olles!-
Ab aquestos ò parescuts parlaments, que casi sempre s'esqueyan a l'hora dels menjars, la Quiteria solía esclatar en plors, mentres qu'en Genís y l'Andreu, tal volta per temensa d'allargar les rahons, sense bestrèurehi un sol mot, seguían enforquillant ab ferrenya brahó'l plat de trumfes ò de cols que tenían al devant.
