de baix en baix ab una dòna desconeguda; y un'altre s'esqueya a hayer trobat aquella matexa matinada a un vell, ab ayres de foraster, que duya un sarró a la punta d'un pal, en que be hi podía cabre una criatureta a dins; y'l mosso de casa l'ordinari assegurava hayer vist, la tarde anterior, baxar per la carretera un carro plè de comediants, que tornavan de la vila, ahont hi havían anat a representar per la festa major, y de quin carro'n sentí uns xiscles de dòna, qu'aleshores li semblaren rialles, y ara també creya que podían esser de dolor; y per fi, comparegut l'hostaler, jurant y perjurant que la valona ab que estava abrigada la criatura, era d'igual roba y color que'ls de la capa que duya un subgecte qu'aquella matexa nit s'havía hostatjat a casa seva, y de la que'n sortí a la matinada, després d'haver pagat rumbosament lo gasto ab un bitllet de cinch duros, del que no n'hi volgué 'l cambi.
Aquest últim detalla, cert ò potser intencionadament inventat per l'hostaler, salvà a la criatura d'esser enviada a la casa de Maternitat de
Pàgina:La Quiteria (1906).djvu/11
Aquesta pàgina ha estat revisada.
