Pàgina:La Montserrat (1893).djvu/93

van lo privilegi d' ésser llegidas per Mossen Jaume; las primeras, pera confortació de son esperit, las altras pera revivar son zel, que en sa delicada susceptibilitat, creya sempre esmortuhit, en pró de las ovellas á sa custodia encomanadas ó pera cercar material pera amenisar ab la historia dels Sants, que l' esglesia conmemora durant la setmana, la plática que endressava als fidels los dias festius. A las obras dels sabis seglars, es á dir, las purament literarias ó filosóficas, feya alguns anys que 'l bon rector de Larrua 'ls havia declarat poch menos que la guerra: y si no havia resolt ferne un foch era perque apesar seu las estimava; cada una li enclohía 'l recort d' una diferenta época de sa existencia; totas havian estat sas amigas; ab totas havia disfrutat y viscut; li semblava que á cada una li debía un tros de son pensament y fins un bossí de son cor, per aixó no havia determinat sa exterminació, pero deixava indiferentment que 'ls corchs y la pals las roseguessin. ¿Qué n' havia tret de la ciencia, de las máximas, de la sabiduria ab ellas adquirida, si no havia sapigut trobar paraulas y rahons de prou virtut, de prou eficacia pera dissuadir á duas dotzenas de visionaris de Larrua que se 'ls havian pujat al cervell las doctrinas de Allan Kardech, creyentse com article de fé los falsos prodigis atribuhits al mon dels esperits? Mossen Jaume comprenia ab més ó menos pena de son cor cristiá, que hi haguessen esperitistas en la vella