Pàgina:La Montserrat (1893).djvu/82

Aquesta pàgina ha estat revisada.

situada en la part esquerra de la entrada; puig sols després de haverse internat fins a una quarta part de la nau, no donavan un xich de llum los dos ciris que cremavan enfront d' una Verge del Roser, posada en un petit altaret que seguia al de Sant Joan, col·locat á la part del evangeli.

Devant del encés altar, l' escolá major resava las últimas denas del Rosari, ab lo reduhit acompanyament de deu ó dotze donas, alguna criatura y un sol home, que per sas encorvadas espatllas, se veya clarament lo feix d' anys que havia fet torce sa espina dorsal. Al esser aprop del altar major, se deixava veure que al temple hi havia més il·luminació de la que de primer moment se descubria, com era la de una llántia que cremava devant d' un alt Sant Crist, col·locat devora de la porta xica de l' esglesia, y la de una altra que, espeternegant per falta d' oli, donava sas darreres guspiras, penjada á la esquerra del altar del Santíssim, enclavat en la part de la nau, que sustentava la esbelta y esculpturada trona de noguera, que acusava la má d' obra de las darrerias del sigle XVII.

Don Francisco arriba fins al peu del presbiteri ab lo barret á la má; passejá indiferentment la vista per l' hermós retaule del altar major d' estil gótich, dividit en diferents quadros, que la falta de llum, impedia veure los assumptos que representavan; doná una segona mirada als altars de las parets laterals, mostrua-