— Afegiré un nou sermó als ja rebuts... Quan sia hora d' anársen, vosté passi endavant... jo seré també de las primeras...
Un quart d' hora després l' Arenas caminava per primera volta en aquell estiu, al costat de l' Adela.
Feya un any, que la filla petita de en Bach, al sortir del colegi l' havia conegut á Larrua, ahont lo jove havia anat pera acompanyar á la sua mamá, á referse de una malaltia que l' havia posada á las portas de mort. Lo carinyo y atencions que mostrava per la sua mare, son bon físicb y sa distingida educació, impresionaren á l' Adela, que 'l distingí entre tots los que aquell estiu li rendian sos obsequis.
Los pares Bach, tan prompte se 'n adonaren hi feren marcada oposició. L' Arenas era fill segón de un fabricant de estampats, quals capitals no 's jutjavan més enllá de uns vinticinch á trenta mil duros. Los dos fills seguian lo negoci de la casa, estant lo major al cap de la fabricació y en Félix en las ventas y escriptori, puig que son carácter amable y atractiu lo feya aposta pe'l despaig dels géneros. Mes, com se pot suposar, aquestas condicions no entravan de molt en los cálculs que en Bach havia format pera las suas fillas, y prohibí terminanment á l' Adela que acceptés sos obsequis.
La pobre noya, tingué un grós disgust. Acabava de sortir del convent y recordá que las monjas li havian molt ensenyat la obediencia que devia als seus pares y que 'l mancar á aques-
