Pàgina:La Montserrat (1893).djvu/308

Aquesta pàgina ha estat revisada.

veya aparéixer la enlluhernadora claror del sol de Juny, cayent de plé dessobre del frondós jardí de son chalet de Larrua, il·luminant la gentil silueta, bulliciosa y somrissenta de sos tres fills y la d'aquella Montserrat, joveneta, hermosa, ab sos grossos ulls blaus que 'l miraban plens d' un sentiment dols, dols, com lo d' un ángel del cel... Don Joaquím ab la pensa enfonzada en lo mon dels recorts, los veya bé á tots quatre agrupats devall de las acácias del costat del surtidor, ellas assegudas brodant ab sos telerets á la falda, en Felip, apenas als disset anys, alt, moreno, escardalench de galtas, pero fort, plé de vida, enjogassat esfullant manats de flors dessobre 'ls caps de las noyas, que 'l vent de la marinada esbullava tot ajuntant uns ab altres los bucles de sos cabells.

Un jemech trist, adolorit, eixí panosament dels torsats llabis d' en Bach y duas llágrimes grossas, rodonas, bullentas, lliscaren per dessobre de la arrugada pell de sas galtas. Foren las absoltas consagradas á sas il·lusions de pare, que 'l pobre home no sabia esplicarse com en mitg de sa opulenta posició, la sort s' havia atrevit á trossejarlas!...


Barcelona, Maig de 1893.