segur que no tindria un moment de repós en tota la nit.
Mes passats alguns dias, una tarde com donya Francisqueta hagués ja menjat una mica y 's trobés bastant millorada, aprofitant una de las moltas estonas en que la seua cambrera la deixava sola, se vestí com pogué y tirantse l' edredon dessobre de las espatllas, tot agafantse per las parets, arribá fins al quarto d' en Bach, qui al véurela llensá una mena de alarit d' alegría.
Apesar de que 'l metje, comprenent la seua ansietat, cada dia li havia donat l' asseguransa de que la malaltía de la seua esposa era un accident, tan sols agravat pe 'l dolor reuma y per la estremada fredor del hivern, aquell marit, que durant tot lo temps de son matrimoni, s' havia acostumat á veure en la seua dona una mena de maniquí, al qu' ell tenia la creencia de que li donava vida y acció, y que á bon segur sis anys enrera hauria pogut desapareixer de la familia sens que li hagués semblat que perdia cosa d' importancia; durant aquells dias en que havia pensat que se li podia morir ó tal volta quedar en la trista situació en que ell se trobava, la seua pena havia estat tant fonda, que al véurela entrar en lo seu quarto, demacrada y envellida, pero caminant per sos propis peus, li dirigí la més tendra y amorosa mirada, que la encongida muller havia rebut del seu espós durant sa llarga vida matrimonial. Mes la desolada mare, sens adonarse del lloch que per tant tristos aconteixements adquiria en lo cor
