Pàgina:La Montserrat (1893).djvu/299

Aquesta pàgina ha estat revisada.

fregar repetidas voltas la punta del dit póls ab la del dit índice.

— ¡Ah!— saltá glassadament donya Francisqueta — ¿vols dir que tinga diners? ¿qué sia rica?... ¡Ditxosos interessos! — afegí veyent ab los signas del cap de son espós, que li havia comprés perfectament la idea.

La Teresina, havia també escrit á volta de correu. La seua carta era molt trista: estava desconsolada per la malaltía del seu pare, al qui entranyablement estimava, y de la falta que reconeixia los hi feya en aquesta tribulació: pero de moment era impossible de tot punt que poguessin tornar. En la qüestió del negoci, cada dia 'ls surtian novas dificultats, novas complicacions... Pera més enredarho lo caixer feya pochs dias que havia fugit als Estats Units, emportantsen una regular cantitat... No era cosa pera ferlos anar malament; pero s' havia obert una informació judicial... era qüestió de temps y de tenir malhumoradissim á en Cuberta y dificultar la tornada.

Estava certa de que 'l seu pare, ab son criteri per aquestas cosas, se faria cárrech de que no es possible abandonar los interessos...

La pena d' aquesta carta, l' amortiguá lo rebren una d' en Felip, en la que 'ls donava part de sa vinguda pera últims de més. Lo calendari marcava 'l dia disset; no hi faltavan donchs més que uns tretse dias ó tal volta menos per la seua arrivada.

Donya Francisqueta feu trasbalsar la casa;