portella y lo trobá ab un fort atach de feridura. Ab l' ajuda del porter lo pujaren a brassos al seu pis; s' anaren á cercar los millors metjes, s'aplicaren seguidament tots los remeys. Deu no 'l volgué encara, y en Bach no morí; pero 'l pronóstich científich fou de que restaria impossibilitat pera tota la vida.
Donya Francisqueta ho escrigué immediatament á la Teresina y feu tirar un parte al seu fill. Pero la carta hagué de quedarse encara sis dias esperant correu pera l' Habana; y 'l telégrama, s'enviá repetit als primers hôtels de Marsella, de Lyon y de París, puig en Felip havia dit al marxar, que regularment se quedaria dos ó tres dias en cada una d' aquestas poblacions, encara que sens deixar los la direcció de cap; ja que no tenia costum d'escriurels fins á ésser aposentat á la fonda en que habitualment s' hostatjava á la capital de Inglaterra, ó á la de Fransa quan hi havia de passar llarga temporada. Aixís fou que 'ls telegrames que se li van trasmetre de Barcelona , als deu dias d' haverne sortit, los llegí junt ab duas cartas de la seua mare, en las que li deya que 'l perill de mort ja havia passat, y li donava tota mena de noticias y detalls relatius al curs de la malaltia. En la fetxada darrerament, donya Francisqueta li esplicava que á la fí, s' havia pogut llevar á en Bach del llit pera assentarlo en un silló fet ab los darrers adelantos científichs, puig encara que 'l cervell funcionava bé, la llengua estava poch menos que trabada, los brassos sense energia,
