La casa de don Joaquim Bach havia sofert notables transformacions desde 'l jorn en que deu anys enrera hi vejerem per primera volta á las seuas fillas, arreglant gentils y rialleras l' equipatge pera marxar á Larrua.
Aquell bonich primer pis, sempre ben compost, sempre á punt de rebre, ab sas cambras encortinadas, ab sas cadiras y sofás entapissats de domás groch, de satí vermell y satí blau, ab que s' havian adornat las tres pessas del devant al estrenarse la casa, lo dia que hi tornem á entrar feya dos anys que las blancas cubertas de madapolam no s' havian tret de las cadiras, ni las glassas s' havian apartat de dessobre dels miralls, ni dels quadros que en amples y luxosos marchs s' hi veyan pintats per en Napoleon los retratos d'en Bach vestit de negre, ab un gruixut chalequero d' or y 'l medallon penjant, y lo de donya Francisqueta ab cos de vellut
