Pàgina:La Montserrat (1893).djvu/290

Aquesta pàgina ha estat revisada.

descansadament junt á uns fogons provehits y á un ros pá de tres lliuras encetat per dos cantons, la Montserrat pensant en l' efecte que la vigilia de Nadal li havia fet lo mateix que en aquell moment estava mirant, exclamá ab la vehemencia d'aquell cor que acabava de transfigurarse al seráfich amor de la Caritat:

— ¡Deu m' ho perdó!..