dora— digué donya Balbina que á causa de patir d' ofech, tenia que reposar una estoneta á cada replá — sens que ningú 'n fassi esment, sembla estrany com lo visitar pobres predisposa á la observació y á fer filosofías. Apesar de que la nostra feyna es sempre pe 'ls voltans de las Salesas, com també nos donan lo seu que fer las porterías y quints pisos dels extrems del carrer de Lauria, Bruch, Girona, Concell de Cent y Valencia, y entre ells hi ha també las seuas casas de luxo y fins los seus palaus, quan un baixa de veure tantas miserias, involuntariament se li ocorren ideas, que estich segura es impossible las concebeixi qui no s' hagi dedicat á la tasca de visitar pobres. ¡Quants miracles se podrian realisar ab lo concurs de tots los que tenen cor y possibles per ferho!... En fí ja li he dit que aquest terreno— feu la senyora Valls arrivant al replá del quint pis y trucant en la última de las quatre portas que hi havia arrengleradas — fá acudir á la imaginació moltas ideas que la gent que no veuhen més pobres, que 'ls que corran pe 'ls carrers ne diuhen utópias ó follías...
Ab lo mohiment de trucar, la porta que sols estava ajustada se mitj obrí, y una noyeta d' uns quatre anys flaca y esgroguehida, tragué 'l cap per la escletja y després de deixarla oberta de bat á bat, se ficá endintre cridant ab tó d' alegria.
— ¡Mare! ¡Mare! ¡Las senyoras de la setmana entrant!
