Pàgina:La Montserrat (1893).djvu/195

Aquesta pàgina ha estat revisada.

¡No sias tan tossuda! Y si tantas ganas tens de cansarte, quan hajes reposat un rato á ca 'n Busqueta, ¡puja! ¡Ja saps ahont soch!

Y apretant lo pas, la Montserrat se dirigí resoltament cap al camí de la ermita, mentres que tot rondinant la Munda emprenia lo de la casa de pagés.

La noya Gil, estava feta á pujar montanyas coneixia 'l camí y en deu minuts se trobá á la petita esplanada de l' esglesieta.

Una volta en ella, deixá 'l farcell y las claus dessobre del padrís adossat en lo llindar de la porta, y tirant enrera los petits rinxets, que mitj tapavan son espayós front, aixugá ab son mocadoret de butxaca, la suhor que casi, casi, en aquells moments, hi corria tan abundosament com poca estona avans per la cara de la Munda. Després feu un fort respir que aixamplá sos pulmons fadigats per la rapidesa de la ascenció y girantse d' espntllas á la fatxada de la capella s' atansá al rónech y ennegrit muralló que la voltava pera espargir los ulls envers aquellas vessants de montanyas cobertas d' exuberant vejetació, entre las que sobressurtian las clapas de las masias y de algun que altre molí que anava escalonantse fins á topar en l' ample faixa de las casas de Larrua, semblant desde 'l mirador de la ermita, una estensa pinzellada blanca, trencada en son centre pe 'l perfil del campanar de la parroquia y en son límit pe 'l blau moradench del mar, que llepant las columnas de ferro del Balneari se perdia fins á confondres en la línea del cel.