Pàgina:La Montserrat (1893).djvu/17

Aquesta pàgina ha estat revisada.


Dos anys feya que s' havia tret del convent á la més jove de las noyas anomenada Adela, en lo moment en que aném á començar la nostra narració. En Felip, lo fill més gran, ja de vint y cinch anys, havia fet lo batxillerat en lo col·legi dels pures Jesuitas de Manresa, ahont havia estat fins als disset, començant allavoras per gust propi la carrera d' enginyer industrial, quins primers dos anys havia guanyat ab notas de Notable y Sobresaliente; no aixís en los demés, ja que a l' época que 'l trobem feya tres anys que 's matriculava pe 'l quart, del que encara no havia eixit, gracias á las distraccions que'l voltavan y als continuats viatjes efectuats al extranger, ahont havia passat molt llargas temporadas.

De Biarritz acabava d'arribar feya pochs dias, quan trobá á la seua familia preparantse pera marxar á Larrua, bonich poblet de la costa de Llevant, ahont la familia Bach possehia un magnifich chalet que havia estat senzilla torreta en los anys de sa botiga de mantegayre, y ahont, al cambiar de posició, arquitecte y ebanistas havian fet prodigis, si no de bon gust, de costosos mobles y enfarfegats guarniments. Encara que don Joaquím havia anat ab sa familia algun any á Fransa, la escursió no havia passat may del mes de Juliol; l'Agost y'l Septembre, en Bach, per res del mon, los hauria passat en cap altre lloch. En son chalet de Larrua hi eran presentats tots los forasters richs ó luxosos que anavan a la població; en sa casa 's donavan