Las senyoras del metje, del apotecari, del jutje, las dels propietaris de tots los partits y homes y donas del poble agregats á diferentas confrarías, demanaren á Mossen Jaume que digués una Missa de Comunió, en la que tots los confrares la oferirían per la malalta y al termenarse, ab los ciris encesos acompanyaren al Santíssim fins á la sala immediata al quarto de donya Teresa.
La concurrencia fou tan nombrosa, que 'ls vells no recordavan que s' hagués fet al poble cap combregá ab tan gran número d'acompanyants; fins molts dels qui comptadas voltas se veyan á la esglesia, enfervorisats per l' exemple, volgueren contribuhir ab sa presencia á aquesta mostra de pública estimació.
Donya Teresa no 'n sapigué res aquell dia; més afectada de lo que ella mateixa creya y recullida en los goigs de la Visita que acabava de rebre, s' escusá de parlar. Més com un xich refeta al endemá, preguntés detalls á la Montserrat, y aquesta al fer la ressenya no pogués aguantar per més temps las llágrimas que li nuavan lo coll, la malalta l' atansá envers ella y passant dolsament sa febrosa má per la cara de la seua filla, li digué ab un tó en lo que desplega tota sa forsa de voluntat, pera ferlo lo més natural possible.
— Pero criatura: ¿qué no fá tres mesos que t' ho veus venir aixó?.. Cent vegadas he tingut la boca oberta pera dirte un sens fi de cosas que 't vull encarregar... No 'm tapis la boca,
