Pàgina:La Montserrat (1893).djvu/157

Aquesta pàgina ha estat revisada.




ANTECEDENTS.


(Acabament)


Aquestos aconteixements feren una completa transformació en lo carácter de la noya Gil, revestintla d' una serietat impropia de sa joventut é identificantla ab la seua mare, com no ho habia estat fins allavoras. Filla mimada, satisfeta en sos desitjos, ditxosa en los seus amors, s' havia deixat estimar per donya Teresa sens que sas il·lusions y sas riallas, trobessen lo seu just encaix en l' ánima apesarada de la dona que li havia dat lo ser.

— Pero mamá — li deya moltas voltas á la época de la seua felicitat, veyent que á donya Teresa no l' alegravan las cosas com á n' ella. — ¿Cóm es, que sempre fa aquest posat tan trist? ¡No entench quins motius té pera que res l' alegre!..

La senyora Gil movia 'ls llabis com si vol-