da del rector... y d' un rector que es noble! — afegí Mossén Jaume ab un somriure de compassió.
A las cinch d' aquella mateixa tarde donya Francisqueta, aná ab los seus tres fills, un noy de set anys y duas nenas més petitas, la Teresina y l' Adela, á cercar a la Montserrat, que després d' haver passat tot un hivern sens apenas eixir de la casa y sens haver jugat ab cap criatura de la seua edat, paresqué que verament se tornava folla d' alegria, tal era sa animació y goig al corre per camps y boscos ab gent de la seua mida.
Donya Teresa hi aná molt pocas vegadas. Son pit delicat, no podia ab las costas que era precís pujar per anar á la font: y després la conversa d' aquella bona senyora que sols sabia parlar dels mils que tenian y de lo molt més que podria portar sombrero ella que moltas de las senyoras que 'l rumbejavan pel Balneari, li pesava y l' aburria. Per altra banda, com donya Francisqueta, tret d' aquestas dérias, se menjava á petons á la Montserrat, y, com als seus mateixos fills, no li donava l' aygua que no estés desassuada, y li posava un mocadoret al coll la tarde qu' al retornar de la font fresquejava, y, sobre tot, la nena havia recobrat los colors y la gana, donya Teresa, encara que s' hauria estimat més déure aquestos obsequis á personas de altres condicions, los hi agrahia y apesar del seu carácter un xich sech y no despossehit de certa natural altivesa, s' esforsava en manifes-
