la nena se trobava donchs á son pler en la sua nova casa y ab aquell oncle, que ab sa picardia d' infant conegué desseguida, que se 'l havia fet tot seu. Viva com una centella, parlava ab bonich accent lo castellá que habia sentit al seu pare y al poble en que havia nascut, y 'l catalá en quina llengua li havia enrahonat sempre la seua mare y que als quinze dias d' ésser á Larrua, intercalava ja, ab gran fruició del seu oncle ab mots peculiars dels pobles de la costa.
— ¿Fa que si la mamá plora sempre, se posará malalta?
— ¿Oy que si vosté vá á Barcelona, per un parey de dias, se m' hi endurá? ¿Fa que ja ho som vist tot lo d' aquest poble?
Mossen Jaume esclafia una grossa rialla y la Montserrat parava l' orella ab més atenció, per veure si recullia una nova paraula, pera posar en lo seu forá repertori.
Un vespre, á l' hora en que D.ª Teresa ficava á la noya al llit, Mossen Jaume s' ensopegá á passar per la sala del costat y sentint á la nena que resava, s'aturá fins á la porta del quarto en lo moment en que aquesta deya:
— Ara 'l parenostre per l' ánima del papá...
— ¡Li has dit qu'era mort! — exclamá Mossen Jaume, que sobtat per lo que acabava de sentir, no repará de moment en lo conflicte en que posava á la seua germana, á la qui una flamarada de carmí li pujá fins al blanch dels ulls, fentli repetir ab exaltada energia:
— ¡Mort! ¡Mort! ¡Mort! per sempre més.
