Pàgina:La Millor raó el trabuc (1859).djvu/6

Aquesta pàgina ha estat validada.

en ferse denit, vorem

si no li romp una cuixa
á ella, y á eixe tio gos
Nap-y-Col, deixels estar,
que'ls ha de fer soterrar
dins de tres dies als dos.

Fumarell.

Contam, ¿que't'ha susuit?

Tofol.

Que al puchar á la figuera

del corral del Só Llovera,
sobre la pared, ha oüit
á dos presones charrant.

Fumarell.

Poro....

Tofol.

Y la mes gran feta,

es que á mi y á Pascualeta
mos estaben chodicant.

Fumarell.

¿Això es sert?

Tofol.

Com això es Sòl.

Men puche dal la pallisa,
¿y qui eren? la Só Huisa
y el Só Pere Nap-y-Col.
Yo alli tot fet un lluquet,
y acurrucat com un gos,
els estaba oüint als dos
blasfemar de Tofolet.

Fumarell.

¿Ques lo que'm contes?

Tofol.

Això.

Y si es que'm dona llisensia,
y vá preninto en pasensia,
li contaré lo mes bò.
Que yo era tot un tunante,
un pillo, faena fuch;
y alli ha soltat d'aquell buch.....
¡úy! yo no sé com maguante.
¡Dirme eixa culebra infame,
tant de embolic! y despues
encara digué molt mes;
¡agüelo! yo estic que brame.

Fumarell.

Tofol no'u prengues tan fort;

mira no mes que eres fill
de Tona y de Pep del Grill,
que fá hüit añs que s'han mort.