Pàgina:La Millor raó el trabuc (1859).djvu/23

casar la chica en qui vòl. y no en Pere Nap-y-Còl.

Huisa.

¿Cóm s'antiende?

Huisa.

Sí siñora: Sí, per lo vil interés de chuplarse lo que té: així üa tratat vosté en éll.

Pascualeta.

(¿Que diu?)

Tofol.

Poro res! Ell m'ha dit qu'això ha segut pa ferla á vosté parlar, que en ella no's vol casar,

Huisa.

Home! ¿y tú te hüas cregut? Mereixies una albarda!

Tofol.

Còm? cóm?

Huisa.

Si, y un cabesó!

Tofol.

Só Huisa!

Huisa.

Y un sarretó!

Tofol.

(¡Vach á pegarli una carda!) ¡Tal volta m'haurá engañat aquell mal vell! Si ú sabera!

Huisa.

¿Qué volies que diguera si tú l'has amenasat?

Tofol.

No es pense que soc de bronse; bé pòt mirar lo qu' es fasa: mòr vosté, si en éll se casa, ò falta la misa d'onse!

Huisa.

M'amenases?

Tofol.

Si siñor! moga, moga un desbarat, y fás una mortandat en mich la misa machor. Ya sap que sempre he segut el terne de tota l'horta, y que no hiá ú en Paiporta que me diga chut ni mut: que yo vullc á Pascualeta mes c'á les meües entrañes.

Pascualeta.

(Pobret!)

Tofol.

Y li romp les bañes