Pàgina:La Millor raó el trabuc (1859).djvu/14

Aquesta pàgina ha estat validada.

Tofol.

¡Tono!.... perque deu es bò

no mes, me lleve l'ancarol

ESCENA 3.

El Só-Pere, y Tofolet.

Tofol.

Si que pareix que raere

Só Pere,
va vosté seguinme els pasos;
y els nasos
si em crema molt y li agafe
li asclafe.
Que no li valdrá c'astafe
ni á eixa agüela, ni á ningú,
perque si me tenta el bú
Só Pere, els nasos li asclafe.

Pere.

¡M'ás deixát patilifús!

¡Chesus!
¿Que's lo que puc aber fet
Tofolet,
pera que te desesperes?
¿Com eres?
Pos hòme, ¿no consideres
que yo bullc pau y quietut,
y que sempre t'ha volgut?
¡Chesus! Tofolet ¿com eres?

Tofol.

No vinga fent el ñim ñam,

¡caram!
y no mude de cansó;
que yo,
lo c'ha parlat, lo c'ha dit,
hua sentit;
y per mes c'arrepentit
vinga así mudant la fulla,
no podrá anfilar l'aülla,
¡caram! que yo üa sentit.