Pàgina:La Millor raó el trabuc (1859).djvu/12

Aquesta pàgina ha estat validada.
mèl , sucre y arròp, Só Huisa?

Al escoltar lo c'acaba
de contarme, ¡tros de coca!
d'aigua tinc plena la boca,
y sent qu'em chòrra la baba.
Cásemos, cásemos pronte.
Sí.... que te voste una sal.....

Huisa. ¡Pos si asò fas á chornal!....

¿que seria per mon conte?

Pere. ¡Eu! que pareix que s'espulse

vosté, els añs de la presona.

Huisa. ¡Si yo soc una jamona....

d'allò qu'es diu jamon dulse!
¡Si yo estic, tan fresca y gròsa
com una col flor d'ivèrn!
¡Si este còr, es un infèrn
de les llames que rebòsa!
Sense que siga alabarse;
encara per allá ahon vach
soc yo, una rosa de mach
cuant acaba d'esclatarse.
Sí; qu'encara c'al espill
me divise alguna arruga,
son fresques, com la lletuga,
y mes fines.... c'un conill.
¿Quí dirá que la Só Huisa
ne té ya trenta.... y un pico,
tenint un còs tan.... bonico,
y esta sandunga, canchisa?
¡Ay! per tot este terreno,
fá huit añs que no á trovat,
ni sixquera.... un desgarrat
qu'em diga ¡adios cuerpo bueno
Cuan yo, per eixos rastolls
á fet.... tot lo que me toca,
cridantlos, com una lloca
cuant vá raere dels polls;
bé, pegant una colsá,
ó be amollant un suspir.....
qu'era capas de frechir
tot el peix qu'en la mar yá.