| Huisa.
|
¡Si yo soc una jamona....
d'allò qu'es diu jamon dulse!
¡Si yo estic, tan fresca y gròsa
com una col flor d'ivèrn!
¡Si este còr, es un infèrn
de les llames que rebòsa!
Sense que siga alabarse;
encara per allá ahon vach
soc yo, una rosa de mach
cuant acaba d'esclatarse.
Sí; qu'encara c'al espill
me divise alguna arruga,
son fresques, com la lletuga,
y mes fines.... c'un conill.
¿Quí dirá que la Só Huisa
ne té ya trenta.... y un pico,
tenint un còs tan.... bonico,
y esta sandunga, canchisa?
¡Ay! per tot este terreno,
fá huit añs que no á trovat,
ni sixquera.... un desgarrat
qu'em diga ¡adios cuerpo bueno
Cuan yo, per eixos rastolls
á fet.... tot lo que me toca,
cridantlos, com una lloca
cuant vá raere dels polls;
bé, pegant una colsá,
ó be amollant un suspir.....
qu'era capas de frechir
tot el peix qu'en la mar yá.
|
