ell era en la literatura hi publicaren obras catalanas. Que tot passa quan no es prou espontani en la vida, com han passat d'aquell divinal Petrarca los cants escrits en la llengua encara oficial de la seva època, que era la llengua llatina, y quedan y quedaràn sempre'ls seus cants á Laura, escrits en la llengua del poble. Y encara hi hà més, senyors: tots los dias veyem invadits los nostres teatres per cansons que no són de casa y que's propagan com lo foch en la estopa per plassas y carrers pera desapareixer á l'altre dia; y en cambi, senyors, las nostras antigas cansons populars bogan tranquilas sobre las onas dels sigles, y han vingut á nosaltres tant ingenuas y amorosidas y perfumadas del dolcíssim sentiment de patria, que fins las hem trobat encisadoras ara mateix en los llavis en flor de las donzellas russas, quals armonias sembla que's quedàren com aucells presoners volejant per aquesta sala.
Y si de la llengua catalana escrita passem á la mateixa llengua parlada, ¡en quin desavantatge més gran no's troba també'l nostre poble! Ja hem vist com no hi hà cap autor en aquest país, escrivint en castellà, que's puga posar en igualtat de valer al costat del que produheix sas obras en la seva propia llengua castellana: donchs tampoch hi hà cap català que parli ab tanta espontanitat y ab tanta fixesa y expressió en la castellana com en la nativa llengua.
Y molt menos n'hi hà prou, senyors, del castellà en casos especials de la vida: quan se posa, per exemple, als llavis d'un representant
Pàgina:La Llengua catalana (1896).djvu/39
Aquesta pàgina ha estat revisada.
