Pàgina:La Llengua catalana (1896).djvu/38

la literatura catalana per los escriptors castellans traduhida, y allà es també carinyosament admesa com á sa casa propia; y jo aquí, senyors, per la part que'm toca, me complasch y m'honro en manifestarho. Més ni allí dalt ni aquí's poden mudar las lleys de la naturalesa; y aixís, senyors, ve'l temps, que tot ho regula y ho torna al nivell que tenia; y aixís, senyors, nos trobem que'ls anys se'n van enduhent á l'oblit las obras que'l nostre immortal Clavé escrigué en llengua castellana, y segueixen frescals, més novas que may, las escritas en llengua catalana, perquè són las més sentidas. Y acaba de morir en Frederich Soler, y ja quasi ni'ns recordem de las sevas obras dramàticas castellanas, en tant que las escritas en la llengua nostra viuràn mentres hi hagi Catalunya. Y morí en Camprodon, y las sevas obras castellanas passaren per no tornar, á causa de las sevas artificiosas vestiduras, mentres que las sevas comedias catalanas sempre seràn joyas de gran preu en la nostra literatura. Y morí en Venceslau Querol, lo poeta inspiradíssim de Valencia, y'l seu Patria, Fides, Amor no s'esborrarà d'aquets pobles, mentres que'l seu llibre de poesias castellanas sempre hi durà en lo pròlech, com un estigma, aquellas paraulas de l'Alarcón en que li diu que no coneix prou aqueixa llengua. Y morí'l nostre Yxart, lo nostre gran è inolvidable Yxart, y, ab tot y que coneixia més que ningú á Barcelona la llengua castellana, los diaris de la nostra ciutat, al planyes de la seva perdua, com á mostra de lo que