Y á l'entorn dels Jochs Florals hi hem vist aixecarse la historia de la patria ab sas tradicions y ab sas llegendas, y lo teatre de Catalunya ab sas costums y sas glòrias, y las cansons de la terra modernisadas, y totas las manifestacions y tots los entusiasmes reformadors de la literatura nova; que encara que las lletras d'aquet país arrenquin del passat, s'honran ab ser fillas del nostre sigle y no volen quedar enrera pel camí del progrés, que ab orgull y pas ferm als temps esdevenidors s'encaminan.
Ara bé, senyors: trobantnos ab aquesta literatura tant viva á Catalunya, á Mallorca y á Valencia; trobantnos que la parla tota una rassa que forma al present vuit provincias; trobantnos que aquesta llengua es avuy tant pura com en sas millors èpocas, ¿quin creyeu, senyors, que té d'esser lo demà d'aquesta llengua y literatura? ¿Deu gosarse y enorgullirse'l país de la seva existencia, y per lo tant deu procurar engrandirla y perfeccionarla més cada dia, ò's deu avergonyir d'ella y, posantse al costat dels seus enemichs, haurà d'ajudarlos á perseguirla y acorralarla fins que, morta y oblidada, sia altra la llengua que pera la escriptura y la paraula y en tots los casos de la vida adoptin los catalans com á senyora y majora de Catalunya?
Crech, senyors, y més ben dit n'estich segur, de que seria inferir un agravi al país lo ferli ab tota formalitat aquesta pregunta; que agravi, è
Pàgina:La Llengua catalana (1896).djvu/35
Aquesta pàgina ha estat revisada.
