sut á aquest amor per la seva forsa ensopidora, com al lluytarhi desesperadament afanyós de tornar á la llibertat de l'ànima que l'amor li arrebata; com també quan l'home'l vèns á aquest amor dels sentits per la forsa de la idea pura que viu endintre nostre, y qual esperit es l'esclau humil ò'l soberà absolut, segons l'estat de l'home ò segons es l'home per ell mateix; que bé ho sap coneixer prou Ausias March com es format per la lluyta de las passions aquesta barreja d'ànima y de cos que, engrillonada l'una á l'altra, constituheix nostre ser, quan diu: «Tal com es hom, de tal amor es pres»; y: «E poder pren amor segons on entra». Y á més d'esser, senyors, Ausias March, un dels més sublims cantors de la més divinal de las passions humanas, ho es por expressar aquesta poesia ab lo caràcter de la nostra rassa; que no es ell com aquells arbres que, no tenint patria coneguda, en totas arrelan y fan ombra, sinó que en ell se veu que aquell arbre ha xuclat la sava del terrer catalanesch, y que aquells fruyts sols han pogut madurar y fins diré han pogut esser assaborits en tota sa vàlua per nosaltres mateixos. Que en Ausias March s'hi troban totas las sentidas energias y dolsas aspresas d'aquest poble, que pensant s'enamora, y reflexionant sent creixer l'amor, y sentintlo aixís l'ennobleix y'l sublima.
Després d'aquesta esplendorosa brotada de tants genis que embalsamaren la terra ab l'aroma de la seva florida per l'espay d'algunas centurias, comensaren á apareixer ab mes escassetat las obras literarias, y fins aquestas ja no
Pàgina:La Llengua catalana (1896).djvu/29
Aquesta pàgina ha estat revisada.
