Ara a les nits al Pirineu
sembla nevar de tanta lluna
—és cert que als pics hi ha encara neu
i és cert també que ho fa la pruna
tota florida que ara es veu.
Sembla quieta i va brunzent
tota empolvada de fortuna,
mira's a l'aigua d'un torrent
i es veu ben blanca
però és bruna
que els roquissers senten turment.
Diu la granota el seu cant ronc
—cant a la molsa i a la runa—
i sembla un home cada tronc,
fidels soldats que té la lluna:
soldats que amaga el núvol bronc.
Cada filera és un camí,
llances esteses una a una;
si el núvol bronc passa per 'quí
cada filera pren tot d'una
l'aire d'empendre un nou destí.
Clara, rodona, pas rabent
el Pirineu sembla una duna
perquè la lluna es dóna al vent.
—Em plau l'amada com la lluna
en aquesta hora en que rê es sent.
Pàgina:La Gesta dels Estels (1922).djvu/125
Aquesta pàgina ha estat validada.
