Aquesta pàgina ha estat validada.
a Enric Casanoves.
Si en saps el pler no estalvíis el bes
que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l'amor perdura.
No besis, no, com l'esclau i el creient
mes com vianant a la font regalada;
deixa't besar—sacrifici fervent—
com més roent més fidel la besada.
Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
Deixa't besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada—la copa ben alta.
Quan besis, beu, curi el beire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa't besar
i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada.
