Pàgina:La Divina Comèdia. Infern (1921).djvu/79

<poem> 6i. O vosaltres que sou de sa intel·lecte! Admireu la doctrina que s'amaga dessota el vel dels versos enigmàtics! 64. Llavors vingué per sobre l'aigua tèrbola el gran ressò d'un espantós estrèpit que feia trontollar ambdues ribes; 67. estrèpit nat dels brams d'una ventada, per les ardors contràries enardida, qui el bosc fereix i, sens que res l'aturi, 70. sacseja, esqueixa i tira lluny les branques; polsosa avança, cega de supèrbia, i fa fugir, a un temps, pastors i feres. 73. Els ulls em destapà, i digué:—Ara fixa l'esguard per sobre aquella vella escuma, cap allà-on aquell fum es veu més negre.— 76. Com les granotes, de la serp temuda davant, s'esmunyen a través de l'aigua, fins que en el fang s'han arrupides totes; 61 O voi che avete gl'intelletti sani, mírate la dottrina che s'asconde sotto il veíame degli versi stranil 64 E già venia su per le torbid'onde un fracasso d'un suon pien di spavento, per cui tremavano ambedue le sponde, 67 non altrimenti fatto che d'un vento impetuoso per gli awersi ardori, che fier la selva, e senza alcun rattento 70 li rami schianta, abbatte e porta fuori; dinanzi polveroso va superho, e fa fuggir le fiere e li pastori. 73 Gli óochi mi sciolse e disse: "Or drizza il nerbo del viso su per quella schiuma antica, per indi ove quel fummo è piü acerbo.** 76 Come le rane innanzi alia niraica biscia per l'acqua si dileguan tutte, fin che alia terra cíascun a s'abbica; 71