Pàgina:La Divina Comèdia. Infern (1921).djvu/70

Aquesta pàgina ha estat revisada.

49.¡Quants, ara, a dalt, per uns grans reis es tenen,
que ací estaran com porcs dintre la bassa,
al món deixant bescantaments horribles!—
52.I jo: —Tindria, o mestre!, moltes ganes
de veure'l amansit, d'aquest brou dintre,
primer que de l'estany eixit haguéssim.—
55.I el meu guia llavors: —Ans que la platja
albiradora et sigui, ho podràs veure:
d'un tal desig el goig convé que tinguis.—
58.Molt poc feia d'això, quan viu que queia
tan feroç sobre aquest la gent fangosa,
que Déu encara en lloo i regracio.
61.—Dali a Felip Argenti!—tots cridaven.
I l'irat esperit del de Florència,
fora de si, es donava mossegades.
64.Ací el deixàrem, i ja més no en parlo.
Un plany colpí aleshores mes orelles,
i gorg enllà vaig adreçar la vista.[1]


  1. 49Quanti si tengon or lassù gran regi,
    che qui staranno come porci in brago,
    di sè lasciando orribili dispregi!"
    52Ed io: "Maestro, molto sarei vago
    di vederlo attuffare in questa broda,
    prima che noi uscissimo del lago."
    55Ed egli a me: "Avanti che la proda
    ti si lasci veder, tu sarai sazio:
    di tal disio converrà che tu goda."
    58Dopo ciò poco vidi quello strazio
    far di costui alle fangose genti,
    che Dio ancor ne lodo e ne ringrazio.
    61Tutti gridavano: "A Filippo Argenti!"
    E il fiorentino spirito bizzarro
    in sè medesmo si volgea co' denti.
    64Quivi il lasciammo, che più non ne narro;
    ma negli orecchi mi percosse un duolo,
    per ch'io avanti intento l'occhio sbarro.