13.Cap corda engegà mai una sageta
que tan rabent anés corrent per l'aire
com jo una nau vaig veure, molt menuda,
16.venir lliscant per l'aigua vers nosaltres,
amb un nauxer tot sol, que l'empenyia
cridant: —Ja ets meva, o ànima malvada!
19.—Flègias, Flègias! És vana ta cridòria,
aquesta volta—el meu senyor digué-li.—
Només passant el llot podràs tenir-nos.—
22.Tal com aquell que un gros engany s'adona
que li ha estat fet, i irat se n'escabella,
així féu Flègias, embotit de ràbia.
25.Dintre la barca va baixâ el meu guia,
i m'hi féu entrâ, aprés, al seu darrera;
i sols en ser-hi jo semblà dur càrrega.
28.Tantost que el mestre i jo dins del lleny fórem,
la vella proa va partî, enfonsant-se
més, dintre l'aigua, del que sol amb altres.[1]
- ↑
13Corda non pinse mai da sè saetta
che sì corresse via per l'aere snella,
com'io vidi una nave piccioletta
16venir per l'acqua verso noi in quella,
sotto il governo d'un sol galeoto,
che gridava: "Or se' giunta, anima fella!
19Flegïàs, Flegïàs, tu gridi a voto"
disse lo mio signore, "a questa volta!
Più non ci avrai, che sol passando il loto."
22Quale colui che grande inganno ascolta
che gli sia fatto, e poi se ne rammarca,
fecesi Flegïàs nell'ira accolta.
25Lo duca mio discese nella barca,
e poi mi fece entrare appresso lui;
e sol quand'io fui dentro, parve carca.
28Tosto che il duca ed io nel legno fui,
secando se ne va l'antica prora
dell'acqua più che non suol con altrui.