Pàgina:La Divina Comèdia. Infern (1921).djvu/67

Aquesta pàgina ha estat revisada.
CANT VUITÈ
CERCLE CINQUÈ: IRACUNDS
Flègias. Felip Argenti. La ciutat de Dite. Oposició dels dimonis.


D
ic, seguint mes raons, que, bona estona

abans que al peu de l'alta torre fóssim,
vers el seu cim els nostres ulls giràrem,
4.car dos llumets hi vérem aparèixer
als quals de lluny un altre responia:
tan lluny, que quasi els ulls no hi arribaven.
7.I jo digui al que és mar de tota ciència:
—Què signen, aquests llums? I ¿què contesta,
l'altre llumet? I qui les fa, les senyes?—
10.I el mestre a mi: — Per sobre l'aigua tèrbola
entreveure ja pots ço que ens espera,
si de l'estany la boira no t'ho amaga.—[1]


  1. Io dico, seguitando, che assai prima
    che noi fussimo al piè dell'alta torre,
    gli occhi nostri n'andàr suso alla cima
    4per due fiammette che i' vedemmo porre,
    ed un'altra da lungi render cenno,
    tanto, che appena il potea l'occhio tòrre.
    7Ed io mi volsi al mar di tutto il sennó:
    dissi: "Questo che dice? E che risponde
    quell'altro foco? E chi son quei che il fenno?
    10Ed egli a me: "Su per le sucide onde
    già scorgere puoi quello che s'aspetta,
    se il fummo del pantan noi ti nasconde.