Pàgina:La Divina Comèdia. Infern (1921).djvu/66

Aquesta pàgina ha estat revisada.

115.Digué el bon mestre: —Fill, ací pots veure
les ànimes d'aquells que per la ira
foren vençuts; i encara vull que sàpigues
118.que al fons de tot n'hi ha uns altres que es lamenten
i fan bombollejâ aquesta aigua a sobre,
com et mostren, els ulls, pertot on mires.
121.Diuen, en mig del llot: «—Malaurats fórem
en l'aire dolç que els raigs del sol alegren,
portant, a dintre, el fum de la rancúnia;
124.i en la negra fanguera patim ara.»
Aquest himne llurs goles borbollegen,
car amb paraula clara dir no el poden.—
127.Així voltàrem de la bassa llorda
bon tros, entre el fanguê i la vora eixuta,
mirant aquells que el llim han d'empassar-se.
130.A l'últim arribem prop d'una torre.[1]


  1. 115Lo buon maestro disse: "Figlio, or vedi
    l'anime di color cui vinse l'ira;
    ed anco vo' che tu per certo credi
    118che sotto l'acqua ha gente che sospira,
    e fanno pullular quest'acqua al summo,
    come l'occhio ti dice, u' che s'aggira.
    121Fitti nel limo, dicon: 'Tristi fummo
    nell'aer dolce che dal sol s'allegra.
    portando dentro accidioso fummo:
    124or ci attristiam nella belletta negra.'
    Quest'inno si gorgoglian nella strozza,
    chè dir nol posson con parola integra."
    127Così girammo della lorda pozza
    grand'arco tra la ripa secca e il mézzo,
    con gli occhi volti a chi del fango ingozza:
    130venimmo al piè d'una torre al dassezzo.