Pàgina:La Divina Comèdia. Infern (1921).djvu/65

Aquesta pàgina ha estat revisada.

97.Ara ens cal ja baixar a majors penes:
van caient les estrelles que muntaven
quan he partit, i el trigar més se'ns priva.—
100.Vers l'altra vora travessem el cercle
prop d'una font que bull i va esmunyint-se
per un canal que s'obre ella mateixa.
103.Més era negra que blau-fosca l'aigua;
i, ensems nosaltres amb ses ones tèrboles,
anem avall per un camí feréstec.
106.Fa una llacuna, anomenada Estígia,
el trist riuet, després de sa baixada
al peu de les malignes platges tètriques.
109.I jo, que la mirada arreu tenia,
viu moure-s'hi un estol de gent fangosa,
nua del tot i amb cara rabiüda.
112.Es batien entre ells, no amb les mans soles,
sinó, igualment, amb peus i pit i testa,
la carn a mossegades arrencant-se.[1]


  1. 97Or discendiamo omai a maggior pièta:
    già ogni stella cade che saliva
    quando mi mossi, e il troppo star si vieta."
    100Noi ricidemmo il cerchio all'altra riva
    sovra una fonte che bolle e riversa
    per un fossato che da lei deriva.
    103L'acqua era buia assai più che persa:
    e noi, in compagnia dell'onde bige,
    entrammo giù per una via diversa.
    106Una palude ía, che ha nome Stige,
    questo tristo ruscel, quando è disceso
    al piè delle maligne piagge grige.
    109Ed io, che di mirar mi stava inteso,
    vidi genti fangose in quel pantano,
    ignude tutte e con sembiante offeso.
    112Questi si percotean, non pur con mano,
    ma con la testa, col petto e co' piedi,
    troncandosi coi denti a brano a brano.