25.Més nombrosa que enlloc la gent vaig veure-hi,
i, amb grans udols, de l'un cantó vers l'altre,
a cops de pit feien rodar grans pesos.
28.En trobar-se, topaven; i aleshores
se'n tornava cada un desfent sa ruta,
cridant:—Per què estalvies?— —Per què gastes?—
31.Així anaven voltant el tètric cercle,
de l'un costat cap al costat contrari
i repetint a crits aquelles befes.
34.Després de la topada, se'n tornava
cascun, per son mig cercle, a un nou encontre.
I jo, que el cor tenia ple d'angúnia,
37.diguí:—Mon mestre: qui és saber voldria
aquesta gent, i si van ser tots clergues
els tonsurats que hi ha a l'esquerra nostra.—
40.I el mestre a mi:—Tots ells foren tan guerxos
d'enteniment, en llur primària vida,
que cap despesa feren amb mesura.[1]
- ↑
25Qui vid'io gente più che altrove troppa,
e d'una parte e d'altra, con grand'urli
voltando pesi per forza di poppa.
28Percotevansi incontro, e poscia pur li
si rivolga ciascun, voltando a retro,
gridando: "Perché tieni?" e: "Perchè burli?"
31Così tornavan per lo cerchio tetro,
da ogni mano all'opposito punto,
gridandosi anche loro ontoso metro;
34poi si volgea ciascun, quando era giunto,
per lo suo mezzo cerchio all'altra giostra.
Ed io, ch'avea lo cor quasi compunto,
37dissi: "Maestro mio, or mi dimostra
che gente è questa, e se tutti fur cherci
questi chercuti alla sinistra nostra."
40Ed egli a me: "Tutti quanti fur guerci
sì della mente in la vita primaia,
che con misura nullo spendio fèrci.
