Pàgina:La Divina Comèdia. Infern (1921).djvu/58

Aquesta pàgina ha estat revisada.

103.Per això jo diguí:— Mestre: aquests càstigs,
¿seran majors després del gran judici,
o més petits, o tan coents com ara?—
106.I el mestre a mi:—Recorda que ta ciència
vol que, com més perfecta és una cosa,
més del plaê i de la dolor es senti.
109.I, encar que aquesta turba maleïda
no podrà atènyer mai perfecció vera,
sembla que aprés, més que ara, ha d'acostar-s'hi.–
112.Seguírem, tot voltant, aquella ruta,
conversant bon xic més del que no explico,
i arribàrem al punt per on es baixa:
115.trobem aquí Plutó, el gran adversari.[1]


  1. 103Per ch'io dissi: "Maestro, esti tormenti
    cresceranno ei dopo la gran sentenza,
    o fien minori, o saran si cocenti?"
    106Ed egli a me: "Ritorna a tua scïenza,
    che vuol, quanto la cosa è più perfetta,
    più senta il bene, e così la doglienza.
    109Tutto che questa gente maledetta
    in vera perfezion giammai non vada,
    di là, più che di qua, essere aspetta."
    112Noi aggirammo a tondo quella strada,
    parlando più assai ch'io non ridico;
    venimmo al punto dove si digrada:
    115quivi trovammo Pluto, il gran nimico.