Pàgina:La Divina Comèdia. Infern (1921).djvu/48

Aquesta pàgina ha estat revisada.

85.així del vol sortiren on és Didus,
i per l'aire maligne se'n vingueren:
tal de mon crit d'afecte fou la força.
88.–¡O bon ésser que, amb dolça gentilesa,
a visitar-nos véns pel negrós aire!
a nosaltres, que el món de sang tenyírem!
91.Si el Rei de l'univers fos amic nostre,
que et concedís la pau li pregaríem,
puix d'aquest cruel mal et compadeixes.
94.De ço que oir i que parlar vos plagui
vos parlarem i us oirem nosaltres
mentre que el vent, com ara, quiet estigui.
97.La terra on jo nasquí es troba asseguda
vora la mar, envers on el Po baixa
per reposar amb tots els que el segueixen.
100.Amor, que en noble cor pren de seguida,
féu rendî el meu a la gentil persona
que presa em fou, i, el com, em dol encara.[1]


  1. 85cotali uscir dalla schiera ov'è Dido,
    a noi venendo per l'aer maligno,
    sì forte fu l'affettuoso grido.
    88"O animal grazioso e benigno,
    che visitando vai per l'aer perso
    noi che tingemmo il mondo di sanguigno;
    91se fosse amico il Re dell'universo,
    noi pregheremmo Lui per la tua pace,
    poi che hai pietà del nostro mal perverso.
    94Di quel che udire e che parlar ti piace,
    noi udiremo e parleremo a vui,
    mentre che il vento, come fa, si tace.
    97Siede la terra dove nata fui,
    su la marina dove il Po discende
    per aver pace co' seguaci sui.
    100Amor, che al cor gentil ratto s'apprende,
    prese costui delia bella persona
    che mi fu tolta; e il modo ancor m'offende.