Pàgina:La Divina Comèdia. Infern (1921).djvu/40

Aquesta pàgina ha estat revisada.

103.Fins a la llum, així, junts caminàrem,
coses dient que és bell que ara jo calli,
com allà on em trobava ho era el dir-les.
106.D'un castell senyorial al peu eixírem,
set vegades cenyit d'altes muralles,
que un bell riuet tot a l'entorn defensa.
109.Travessàrem aquest com terra eixuta:
entrí per set portals amb aquests savis,
i arribàrem a un prat de verdor tendra.
112.Hi havia gent d'ulls lents i seriosos,
amb gran autoritat en els llurs rostres:
parlaven poc, amb veus plaents i dolces.
115.Cap a un cantó llavors ens traslladàrem,
en lloc obert, molt clar i a certa altura,
des d'on complidament podíem veure'ls.
118.Allà en front meu, del verd esmalt a sobre,
els magnes esperits mostrats em foren,
que sols d'haver-los vist tot em glorio.[1]


  1. 103Così n'andammo infino alla lumiera,
    parlando cose che il tacere è bello,
    sì com'era il parlar colà dov'era.
    106Venimmo al piè d'un nobile castello
    sette volte cerchiato d'alte mura,
    difeso intorno d'un bel fiumicello.
    109Questo passammo come ferra dura;
    per sette porte entrai con questi savi;
    giugnemmo in prato di fresca verdura.
    112Genti v'eran con occhi tardi e gravi,
    di grande autorità ne' lor sembianti;
    parlavan rado, con voci soavi.
    115Traemmoci così dall'un de' canti
    in loco aperto, luminoso ed alto,
    sì che veder si potean tutti quanti.
    118Colà diritto sopra il verde smalto
    mi fur mostrati gli spiriti magni,
    che del vederli in me stesso n'esalto.