Pàgina:La Divina Comèdia. Infern (1921).djvu/36

Aquesta pàgina ha estat revisada.

31.El meu bon mestre a mi:—¿Que no demanes
qui són els esperits que ara ací mires?
Doncs sàpigues, abans que més caminis,
34.que ells no pecaren; i, si tenen mèrits,
prou no n'hi ha, car el baptisme els manca,
que és porta de la fe de ta creença.
37.I, si visqueren ans del Cristianisme,
tal com era degut Déu no adoraren;
i jo mateix sóc un dels que així es troben.
40.Per tals defectes, no per altra culpa,
fórem perduts; mes sols tenim la pena
de viure en el desig sense esperança.—
43.Un gran pesar m'omplí el cor en sentir-ho,
perquè vaig veure gent de molta vàlua
que dintre d'aquells Llims eren suspesos.
46.—Digues-me, mestre meu, mon senyor, digues-me
comencí jo, amb voler d'assegurar-me
d'aquella fe que tota errada priva:—[1]


  1. 31Lo buon maestro a me: "Tu non dimandi
    che spiriti son questi che tu vedi?
    Or vo' che sappi, innanzi che più andi,
    34ch'ei non peccaro; e s'elli hanno mercedi,
    non basta, perchè non ebber battesmo,
    ch'è parte della fede che tu credi;
    37e se furon dinanzi al Cristianesmo,
    non adoràr debitamente a Dio;
    e di questi cotai son io medesmo.
    40Fer tai difetti e non per altro rio.
    semo perduti, e sol di tanto offesi,
    che senza speme vivemo in disio."
    43Gran duol mi prese al cor, quando lo intesi,
    però che gente di molto valore
    conobbi che in quel Limbo eran sospesi.
    46"Dimmi, maestro mio, dimmi, signore,"
    comincia' io per voler esser certo
    di quella fede che vince ogni errore;