Aquesta pàgina ha estat revisada.
103.I maleïen Déu i els propis pares,
l'espècie humana, i ei país i l'hora
de llur engendrament i llur naixença.
106.Es van atansâ, aprés, tants com n'hi havia,
amb grans plors, a la riba malastruga
que espera tots aquells que Déu no temen.
109.El dimoni Caront, amb ulls de brasa,
de sobte els fa senyal, i, arramadant-los,
bat amb el rem els que s'endarrereixen.
112.Com al temps de tardor moren les fulles,
d'una a una caient, fins que la branca
ha estès per terra ses despulles totes;
115.així d'Adam la mala descendència
es llancen d'un a un d'aquella vora,
com ocell al reclam, en veure el signe.
118.Així se'n van per sobre l'aigua obscura,
i, ans que hagin arribat a l'altra banda,
ja ací una nova munió s'acobla.[1]
- ↑
103Bestemmiavano Iddio e i lor parenti,
l'umana spezie, il luogo, il tempo e il seme
di lor semenza e di lor nascimenti.
106Poi si ritrasser tutte quante insieme,
forte piangendo, alia riva malvagia
che attende ciascun uom che Dio non teme.
109Caron dimonio, con occhi di bragia
loro accennando, tutte le raccoglie;
batte col remo qualunque s'adagia.
112Come d'autunno si levan le foglie
l'una appresso dell'altra, infin che il ramo
vede alla terra tutte le sue spoglie;
115similemente il mal seme d'Adamo
gittansi di quel lito ad una ad una
per cenni, come augel per suo richiamo.
118Così sen vanno su per l'onda bruna;
ed avanti che sian di là discese,
anche di qua nuova schiera s'aduna.
