Pàgina:La Divina Comèdia. Infern (1921).djvu/31

Aquesta pàgina ha estat revisada.

85.No espereu pas que el Cel mai pugueu veure:
vinc per portar-vos cap a l'altra banda,
al gel i al foc. dins la foscor eterna.
88.I tu, que allà t'estàs, ànima viva,
aparta't (car són morts) d'aquesta colla.—
Mes, quan veié que jo no me n'anava,
91.digué:—Per altres ports i una altra via
has de fer la travessa vers la platja:
nau més lleugera és menester que et porti.—
94.I el guia a ell:—Caront, turment no et donis:
així s'ha disposat allà on pot fer-se
tot ço que es vol, i més ja no preguntis.—
97.Restaren quietes les peludes galtes
del nauxer de la lívida llacuna,
qui entorn dels ulls rodes de foc tenia.
100.Mes aquells esperits, tots nus i lassos,
van mudar de colô, i de dents petaren,
tantost oïren aquells mots duríssims.[1]


  1. 85Non isperate mai veder lo Cielo!
    i' vegno per menarvi all'altra riva
    nelle tenebre eterne, in caldo e in gelo.
    88E tu che se' costi, anima viva,
    pàrtiti da cotesti che son morti!"
    Ma poi ch'ei vide ch'io non mi partiva,
    91disse: "Per altra via, per altri porti
    verrai a piaggia, non qui, per passare;
    più lieve legno convien che ti porti."
    94E il duca a lui: "Caron, non ti crucciare;
    vuolsi così colà dove si puote
    ciò che si vuole, e più non dimandare."
    97Quinci fur quete le lanose gote
    al nocchier della livida palude,
    che intorno agli occhi avea di fiamme rote.
    100Ma quell'anime, ch'eran lasse e nude,
    cangiâr colore e dibattero i denti,
    ratto che inteser le parole crude.