Pàgina:La Divina Comèdia. Infern (1921).djvu/23

Aquesta pàgina ha estat revisada.

103.i ha dit: «—Beatriu, de Déu lloança vera:
»¿com no acorres a aquell que tant va amar-te
»que del ramat vulgar per tu sortia?
106.»Que no sents l'amargor de sa complanta?
»¿Que no veus com la mort combat li dóna
»en tempestat com cap la mar n'ha vista?»
109.Al món no hi hagué mai ningú tan prompte
a pendre el guany i a defugir la pèrdua
com jo he cuitat després d'aitals paraules.
112.Ací he vingut, deixant mon feliç seti,
del tot fiada en ton llenguatge noble,
que t'honra a tu i a tots aquells que el senten.»
115.Després d'haver-me dit aquestes coses,
decanta els ulls brillants, tots plens de llàgrimes,
fent-me venir, així, encar més de pressa.
118.I envers tu he corregut, prest a ses ordres,
aquella fera del davant llevant-te
que al bell mont t'ha privat l'ascensió curta.[1]


  1. 103Disse: 'Beatrice, loda di Dio vera,
    chè non soccorri quei che t'amò tanto,
    che uscio per te della volgare schiera?
    106Non odi tu la pièta del suo pianto?
    non vedi tu la morte che il combatte
    su la fiumana ove il mar non ha vanto?'
    109Al mondo non fur mai persone ratte
    a far lor pro ed a fuggir lor danno,
    com'io dopo cotai parole fatte:
    112venni quaggiù dal mio beato scanno,
    fidandomi nel tuo parlare onesto,
    che onora te e quei che udito l'hanno.'
    115Poscia che m'ebbe ragionato questo,
    gli occhi lucenti lagrimando volse;
    per che mi fece del venir più presto:
    118e venni a te così com'ella volse;
    d'innanzi a quella fiera ti levai
    che del bel monte il corto andar ti tolse.