67.Vés-te-n'hi, doncs; i, amb els teus mots formosos
i amb tot ço que caldrà per a salvar-lo,
ajuda'l tant que mon consol jo hi trobi.
70.Jo sóc Beatriu, i és mon desig que hi vagis.
Baixo d'un lloc on tost tornar voldria:
em mou l'amor, i ell dicta mes paraules.
73.Davant de mon Senyor, quan torni a ser-hi,
sovint de tu jo li faré lloança.»
I, havent ella callat, dic de seguida:
76.«—¡O dona de virtut, per la qual, sola,
la humana espècie venç i sobrepuja
tot contingut del cel dels menors cercles!
79.Ço que ara em manes m'és tan agradívol,
que, a l'acte essent, ja em triga l'obeir-te:
el teu intent no cal que més m'expliquis.
82.Sols digues-me el motiu per què no et guardes
de descendî ací baix, en aquest centre,
des del lloc ample on tant tornar desitges.»[1]
- ↑
67Or muovi, e con la tua parola ornata
e con ciò c'ha mestieri al suo campare,
l'aiuta si, ch'io ne sia consolata.
70Io son Beatrice, che ti faccio andare:
vegno di loco ove tornar disio:
amor mi mosse, che mi fa parlare.
73Quando sarò dinanzi al Signor mio,
di te mi loderò sovente a Lui.
Tacette allora, e poi comincia'io:
76'O donna di virtù, sola per cui
l'umana spezie eccede ogni contento
da quel ciel che ha minor li cerchi sui,
79tanto m'aggrada il tuo comandamento,
che l'ubbidir, se già fosse, m'è tardi;
più non t'è uo' ch'aprirmi il tuo talento.
82Ma dimmi la cagion che non ti guardi
dello scender quaggiuso in questo centro
dall' ampio loco ove tornar tu ardi.'
