Pàgina:La Divina Comèdia. Infern (1921).djvu/11

Aquesta pàgina ha estat revisada.

31.I, quasi al punt d'empendre la pujada,
vet aquí una pantera ardida i àgil,
d'una clapada pell tota coberta,
34.que d'allà al meu davant mai es movia
ans mon camí talment entrebancava
que molts cops em girí a punt de tornar-me'n.
37.Del començ del matí era ja l'hora,
i el sol anava amunt amb les estrelles
que eren amb ell quan la Bondat divina
40.mogué, al principi, aquelles belles coses;
i, així, d'esperar bé d'aquella fera
de l'alegroia pell, motius em daven
43.l'hora del dia i l'estació tan dolça;
mes no tant que paor no em fes la vista
d'un lleó que allà en front viu adreçar-se
46.(com si vingués, aquest, de mi a l'encontre
amb el cap alt i amb ràbia famolenca:
tant, que espantar-se'n l'aire fins semblava),[1]


  1. 31Ed ecco, quasi al cominciar dell'erta,
    una lonza leggiera e presta molto,
    che di pel maculato era coperta,
    34e non mi si partia d'innanzi al volto;
    anzi impediva tanto il mio cammino,
    ch'io fui per ritornar piú volte vòlto.
    37Tempo era dal principio del mattino,
    e il sol montava in su con quelle stelle
    ch'eran con lui, quando l'Amor divino
    40mosse da prima quelle cose belle;
    si ch'a bene sperar m'era cagione
    di quella fera alia gaietta pelle
    43l'ora del tempo e la dolce stagione;
    ma non sì, che paura non mi desse
    la vista, che mi apparve, d'un leone,
    46—questi parea che contra me venesse
    con la test'alta e con rabbiosa fame,
    sì che parea che l'aer ne temesse—,