Pàgina:La Divina Comèdia. Infern (1921).djvu/10

Aquesta pàgina ha estat revisada.

13.Mes, quan haguí arribat d'una collada
 al peu, allà on aquella vall finia
 que omplert el cor m'havia de temença,
16.vaig mirà al cim, i viu-li les espatlles
 vestides ja amb els raigs d'aquell planeta
 que a tothom dret per tota via porta.
19.Una mica llavors la por vaig perdre
 que del cor en l'estany m'era durada
 la nit que jo passí tan ple d'angúnia.
22.I com aquell que, fora ja del pèlag,
 amb l'alè fatigós, des de la platja,
 es gira i guaita l'aigua perillosa;
25.així el meu ànim, fugitiu encara,
 va girar-se endarrera per reveure
 el pas d'on mai sortí persona viva.
28.Quan reposat el cos haguí una estona,
 torní a trescar per la deserta costa,
 talment, que era el peu ferm sempre el de sota.[1]


  1. 13Ma poi ch'io fui al piè d'un colle giunto,
    là dove terminava quella valle
    che m'avea di paura il cor compunto,
    16guardai in alto, e vidi le sue spalle
    vestite già de' raggi del pianeta
    che mena dritto altrui per ogni calle.
    19Allor fu la paura un poco queta
    che nel lago del cor m'era durata
    la notte ch'io passai con tanta pièta.
    22E come quei che con lena affannata
    uscito fuor del pelago alla riva,
    si volge all'acqua perigliosa, e guata;
    25così l'animo mio, che ancor fuggiva,
    si volse indietro a rimirar lo passo
    che non lasciò giammai persona viva.
    28Poi ch'èi posato un poco il corpo lasso,
    ripresi via per la piaggia diserta,
    sì che il piè fermo sempre era il più basso.