Pàgina:La Ballá de San Fransés (1868).djvu/32

Personatge.

asò es diu busne y no trompa, Yo soc músic...

María.

D'ocasió.

Donis.

D'ocasió yo? cá siñora: la música del Só Quico te fama ya en tota Europa; les comares embusteres com vosté y de mala sombra; les que no entenen palòta de sènsia ni saben jota; vosté si qu'es d'ocasió; vosté sí, comare tonta, qu'es mes mala qu'el catarro, pichor qu'el tifus, la pólvora, y sòls debien cridarla pa cuant parira la Moma.

María.

Tots eixos esparaments y tot això qu'em provoca es per qu'al seu net no'l vullc. Perque mel deixe.

Donis.

Cotorra! Si ell no ha fet may cas de tú; Si ell te un lusero per novia!

María.

Chesús Maria! de veres? Pepe, los caballos forma, que preparen baterías, que volteen las parroquias, y toquen marchas reyales pa cuant pase eixa siñora, qu'es va a casar en un mico net d'un agüelo simbomba, músic vell, que sòls li queda la mala intensió y la trompa!

Micalet.

No insultes mes a m'agüelo perque fas...

Donís.

Tanca la boca.

María.

Ya que se mueren de envidia, Cosé de mi vida, toma dos monedas, cuatro duros, pa divertirte. (Donantli dines.)

Pepe.

(Zambomba!)