Pàgina:La Ballá de San Fransés (1868).djvu/29

platillo y bombo mols dies... sé les tehues sinfonies, yo no soc músic d'orella; yo mes fòrt qu'un cabiscòl lo qu'et convé t'ha contát y á lo millor m'has deixát en mig d'un re mi fa sol. No crec protèstes com esta.

Micalet.

Pero..

Donís.

Ya'stic fart de pillos.

Micalet.

Cregam, en bombo y platillos.

Donís.

Ni tampòc a tota orquesta!

Micalet.

Si es Carmela la qu'em guia; si no puc desafinar.

Donís.

Això ya es atre cantar; ohuím eixa sinfonía: Sé qu'eixa chica es capás de ferte pendre atra ruta; si ella pòrta la batuta... quisá vaches á compás.

Micalet.

Ella es anchel d'ermosura!

Donís.

Bòns ulls!

Micalet.

Y el nás?

Donís.

Rés l'afea.

Micalet.

Qué tal?

Donís.

Te dic en franquea que no's mala partitura! y com siga tá muller, y pase per tú penuria, ya coneixerás la furia d'un músic d'el Olier.

Micalet.

Carmeleta m'ha promés si yo abandone esta vida, ser ma muller enseguida.

Donís.

De veres? Animo pues. Aprofita la ocasió, que si tinc eixe consuelo, voràs tocar a l'agüelo dos consèrts de serpentó.

Micalet.

Yo seré bòn chic, honrat, treballaré!