Pàgina:La Ballá de San Fransés (1868).djvu/29

Aquesta pàgina ha estat validada.
platillo y bombo mols dies...

sé les tehues sinfonies,
yo no soc músic d'orella;
yo mes fòrt qu'un cabiscòl
lo qu'et convé t'ha contát
y á lo millor m'has deixát
en mig d'un re mi fa sol.
No crec protèstes com esta.

Micalet. Pero..
Donís.  Ya'stic fart de pillos.
Micalet. Cregam, en bombo y platillos.
Donís. Ni tampòc a tota orquesta!
Micalet. Si es Carmela la qu'em guia;

si no puc desafinar.

Donís. Això ya es atre cantar;

ohuím eixa sinfonía:
Sé qu'eixa chica es capás
de ferte pendre atra ruta;
si ella pòrta la batuta...
quisá vaches á compás.

Micalet. Ella es anchel d'ermosura!
Donís. Bòns ulls!
Micalet.  Y el nás?
Donís.  Rés l'afea.
Micalet. Qué tal?
Donís.  Te dic en franquea

que no's mala partitura!
y com siga tá muller,
y pase per tú penuria,
ya coneixerás la furia
d'un músic d'el Olier.

Micalet. Carmeleta m'ha promés

si yo abandone esta vida,
ser ma muller enseguida.

Donís. De veres? Animo pues.

Aprofita la ocasió,
que si tinc eixe consuelo,
voràs tocar a l'agüelo
dos consèrts de serpentó.

Micalet. Yo seré bòn chic, honrat,

treballaré!